El dia 10 es va iniciar la campanya electoral de les municipals. Les multitudinàries manifestacions pel dret a l’habitatge han projectat a la llum pública i mediàtica una problemàtica que en l’últim baròmetre se situava com la principal preocupació dels ciutadans de Barcelona. És lògic, per tant, que l’habitatge s’erigeixi com un dels cavalls de batalla de la pugna electoral.Però, quines son les polítiques públiques que proposen? Tots els polítics, sense distincions de colors ni orientacions, prediquen les meravelles de la promoció d’habitatge protegit. “Nada nuevo bajo el sol”, que en dirien. La promesa de construcció de més VPOs és tan antiga com el mateix procés d’especulació immobiliària i fins ara no s’ha complert cap de les promeses fetes.
S’obre la veda i comença l’espectacle. Preparem-nos doncs per un auntèntic ball de xifres que lluny de solucionar el problema, el que pretenen és apaivagar el clima d’indignació d’una ciutadania que se sent expoliada.Ara que el sector inmobiliari entra en crisi, les administracions prometen, amb l’excusa de la VPO, destinar recursos públics per estimular la construcció. En canvi, una auténtica política pública d’habitatge el que hauria de fer és garantir l’accés a una vivenda digna com un dret equiparable a la sanitat i l’educació.El dret a l’habitatge no passa per construir més, sinó per gestionar el parc d’habitatges ja existent; un autèntic parc d’habitatge públic a l’estil d’altres països europeus.
I és que el problema no és la manca de pisos sinó els seus preus. Segons estimacions basades en el cens d’habitatges del 2001, es calcula que a Barcelona hi ha al voltant de 70.000 pisos buits. Uns 300.000 a tota la provincia. Segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona, en els últims dos anys s’han construït uns 500.000 pisos nous a tot l’estat que no troben compradors ni llogaters.
Davant els fets, l’assemblea popular Vdevivienda es veu obligada a fer campanya pel dret a l’habitatge i a expressar que VPO no és la solució:
No és solució un pis de protecció que et garanteix un lloguer digne per només 5 anys.No és “dret a l’habitatge”, protecció oficial a 500 euros al més de lloguer.No és “dret a l’habitatge”, un pis de 30 Kilos i una quota d’hipoteca de 1.000 euros/mes durant 30 anys.No és solució, construir més sense tenir en compte l’impacte social i ambiental, ara que la meitat del territori ja està devastat.
VPO és un pedaç que intenta tapar una escletxa mentre se n’obren d’altres.VPO és voler apagar un foc que crema per tot l’Estat, a base de cubells d’aigua.
És per això que avui, en roda de premsa, presentem un nou heroi ciutadà: SuperVivienda.SuperVivienda ho ha deixat molt clar: està entre nosaltres, apareixerà quan menys us ho espereu per tal d’impedir usos electoralistes del dret a l’habitatge i no pararà d’actuar fins que es faci efectiu aquest dret.
A més, en la seva presentació SuperVivienda presenta la primera acció ciutadana: “1,2,3… Especula otra vez!”, un concurs fotogràfic de cases buides, les bases del qual trobareu a:bcn.vdevivienda.net
Presentació de Supervivenda:
Supervivenda amb Trias
Supervivenda amb Hereu
No hay comentarios:
Publicar un comentario